El paper de grafit es compon principalment d’una estructura en capes d’àtoms de carboni. La seva densitat és baixa (normalment 0,7-2,0 g/cm³), fent-la suau però mecànicament forta. La seva conductivitat tèrmica pot arribar a 1000-3000 W/(M · K), que s’acosta a la del coure metàl·lic. També posseeix una excel·lent estabilitat química i resistència a la corrosió àcida i alcalí. Tot i això, aquestes característiques també requereixen una atenció especial durant la logística:
1. Fragilitat i risc de danys mecànics
Tot i que el paper de grafit és relativament flexible, la seva estructura en capes fa que sigui susceptible a la delaminació o a la esquerda quan se sotmet a flexió, plegament o estrenyiment greu. Per tant, durant el transport, és important evitar vibracions severes, pressió intensa o apilament indegut. El paper de grafit està normalment protegit amb materials de amortiment (com ara embolcall de bombolles o escuma EPE) i fixat en envasos robustos.
2. Sensibilitat electrostàtica
El paper de grafit té una alta conductivitat elèctrica, però en entorns secs, la fricció pot provocar que l’electricitat estàtica s’acumuli, afectant el seu rendiment o atrau la pols. Per tant, s’han de prendre mesures estàtiques anti - durant els envasos, com ara utilitzar bosses estàtiques anti - o materials de folre i el control de la humitat durant el transport (es recomana mantenir la humitat relativa entre el 40% i el 60%).
3. Adaptabilitat ambiental
Tot i que el paper de grafit és corrosió -, les temperatures extremes i resistents (com l'exposició prolongada per sobre de 200 graus o per sota de -40 graus) poden causar canvis estructurals, afectant la seva conductivitat tèrmica i elèctrica. Per tant, s’han d’evitar temperatures altes durant el transport i s’hauria de mantenir una temperatura constant (recomanada entre 10 i 30 graus). Sobretot durant les temperatures altes d’estiu, s’hauria d’utilitzar l’aïllament o la refrigeració.
